L'alè i l'ànima. Van decidir no marxar del niu i aquí estan, l'un completament diferent de l'altre i els dos, des de que van néixer és van saber imprescindibles. Ara som una família nombrosa, poc a poc tots anem trobant el nostre lloc, la nostra feina, de fet, l'única que sempre ho ha tingut clar a estat l'Aisha, que ha completat la tasca que li vam encomanar (fer-nos "avis", jejee) sense perdre mai el seu paper, el de observar-nos, estar permanentment pendent de nosaltres, mostrant-nos la seva disconformitat quan alguna vegada li semblava que "discutíem" massa, sense adonar-nos-en, ens ha anat ensenyant a conviure amb una harmonia que ara, després d'estar ja quatre anys entre nosaltres ha quedat totalment consolidada amb la presència dels marrecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada